martes, 22 de mayo de 2012

Què passaria si tinguéssim permís d’armes:


Situació 1: fent classe a la Pompeu, dotze persones obren la porta i entren violentament per explicar que augmentaran els preus de les matrícules. Gràcies, no ho sabíem.
Entre ells, veus una noia amb el cap mig rapat, cara de gos rabiós i mirada de nimfòmana que arriba a la conclusió que com que no fem vaga, vol dir que volem pagar més. La mires indignat i obres la boca per intentar fer-la raonar però penses i saps, per experiència, que no val la pena. Ella segueix amb el seu discurs, dient que has de pensar i actuar. Aquelles paraules passen a ser buides quan surten de la seva boca i fan que tot et comenci a bullir. De sobte s’encén una ira incontrolable, et poses la mà a la butxaca interior de la jaqueta, treus una magnum i la dispares sense immutar-te; inclús tardes una mica a fer-ho per veure la seva reacció mentre l’apuntes.

Situació 2: vas amb moto conduint per una carretera de doble sentit. Un cotxe se’n va del seu carril en una curva mal agafada i et passa a 10 centímetres del retrovisor. Descontrolat un altre cop, empunyes el subfusil, derrapes per canviar de sentit i persegueixes el cotxe cridant mentre dispares sense aixecar el dit del gatillo fins que caigui pel forat del lateral de la carretera.

Situació 3: són les 3:30 de la matinada i encara no t’has adormit. Demà a les 9 tens examen i un tan insignificant com emprenyador mosquit espera que estiguis a punt d’adormir-te per posar-se a dos centímetres de la teva orella i brunzir. Ara, estimulat per la ràbia, estàs suficientment despert per aixecar-te del llit amb un objectiu clar: buscar i destruir.
Aquí entren les armes. Ja t’has aixecat quatre cops per, sense èxit, intentar-lo trobar. Amb una cremor interior més dura que la de quan un nen de 7 anys et molesta, t’insulta  i/o et pega i no pots fer res perquè és el germà de la teva novia, agafes la granada de mà que sempre guardes a la tauleta de nit, treus el seguro, la rebotes contra la paret i saltes pel balcó.

3 comentarios:

  1. Quin món més feliç... Veig que has canviat el fons (i l'idioma pel que sembla te'l passes per la torera). #topedefan

    ResponderEliminar
  2. jajajaja vaig canviant, esq abans no ho sabia fer aixo del fons, soc un novato

    ResponderEliminar
  3. hahaha me paaaaaaarto, es brutal llegir-ho. Me uno al senyor " servidor", #topedefan

    ResponderEliminar